No ens vèiem des del dissabte de Nadal. Ja feia ganes recomençar. Han vingut na Bel, n'Ilán i na Mariona. Ens hem ajuntat amb es grup de na Tonia i hem estat un bon ranxet.
.jpeg)
Hem començat donant gràcies per poder-nos trobar de nou i demanant la llum de Déu per a la sessió d'avui i per la setmana.
Damunt sa taula hi havia aquest mapa. De què deu ser? De què deu tractar avui el Godly Play? Veis açò verd? Era l'imperi Romà.
L'any 7 a.C.(aprox.) va nèixer Jesús a Betlehem.
L'any 10, quan Jesús ja era un infant a Natzaret, va néixer un altre bebé a Tars. Li van posar de nom Saül (vol dir Cridat per Déu), que era el nom del 1r rei d'Israel. Vivien a la ciutat de Tars, prop de la mar. A Tars hi vivien ciutadans romans, no ciutadans (jueus, grecs....) i esclaus (jueus, europeus, africans, siris, fenicis, capadocis, grecs, egipcis, d'Aràbia). S'hi parlaven molts idiomes.
I qui vivia a Menorca llavors?. Ben igual, hi havia els ciutadans romans (la minoria), els no-ciutadans (talaiòtics), els soldats romans i els esclaus.
La llengua preferida de Saül era l'hebreu, la llengua de la sinagoga jueva. El que més li agradava era anar a la sinagoga amb son pare. Allà estudiaven junts la TORAH (antic testament) i descobrien molts misteris per entendre la vida.
Mentre creixia ajudava son pare amb el negoci familiar. Fabricaven tendes de tela per als viatgers. A Saül li encantava ajudar-lo a fer tendes. Encara que eren jueus, tenien la ciutadania romana perquè son pare venia tendes a l'exèrcit romà. Ser ciutadà romà volia dir que tenien uns drets que les dones, els no-ciutadans i els esclaus no tenien. Per exemple, els ciutadans romans podien votar i tenir càrrecs (les dones no), no podien ser crucificats ni torturats (els no-ciutadans i els esclaus sí), tenien llibertat per viatjar (dones i esclaus no), podien rebre educació (dones i esclaus no), tenien dret a un judici i es podien casar (els esclaus no). Els esclaus no cobraven, ni es podien casar. Podien ser comprats, venuts i castigats.
Any 25- 30. Mentre Jesús seguia a Natzaret, Saül se'n va anar de Tars a la gran ciutat de Jerusalem per estudiar la Torah. Es va despedir de la seva família. Devia tardar prop d'un mes per arribar-hi.
Quan va arribar a la ciutat santa, va atravessar la gran porta i va dirigir-se al Temple a pregar. Va quedar impressionat. Allà va començar a estudiar. Tenia un mestre per ell tot sol. El seu mestre era el savi rabí Gamaliel o tal vegada un familiar seu. Va estudiar la Torah i li agradava molt perquè els jueus quan estudien ho fan de manera que l'alumne fa preguntes al mestre.
Volia ser un FARISEU. Els fariseus eren els jueus que es sabien la bíblia paraula per paraula i volien complir la LLEI de Déu.
En aquells anys Jesús (Jeshua) va començar la seva vida pública. Saül va sentir parlar d'ell i de com l'havien crucificat. El considerava un extremat o un loco perquè deia que era el MESSIES. Saül es va enfadar. Com era possible que fos el Messies si no havia alliberat els jueus del jou de Roma?
Els deixebles es deien els SEGUIDORS DEL CAMÍ.
Any 35. Llavors Saül va cercar la manera per perseguir i castigar els seguidors del camí. Un dia va espiar i seguir a Esteve, un dels més importants. Esteve va ser jutjat, duit a les afores del temple per ser executat. L'havien de matar a pedrades. Com que era jueu podia ser torturat. Saül observava i animava. Guardava les capes dels que tiraven pedres.
Després d'això va rebre una carta del Gran Sacerdot on el felicitava per la persecució dels seguidors del camí i li demanava que es dirigís a Damasc (Síria) on n'hi havia més d'amagats, per dur-los cap a Jerusalem per ser jutjats com Esteve.
En el camí cap a Damasc, quan ja era a prop de la porta per entrar a la murada, Saül dalt el cavall va veure de cop una gran llum blanca que el va deixar cec. Va caure del cavall i va escoltar una veu que li deia:
- Saül, Saül, per què em persegueixes?
Ell havia quedat cec. Va demanar:
- Qui ets Senyor?
- Som Jeshua. Aixeca't i vés a la ciutat. Allà trobaràs qualcú que t'ajudarà i te dirà el que has de fer.
Saule es va aixecar i va voler caminar però no va poder perquè estava cec. Llavors el van guiar i el van dur fins Damasc.
Saül va estar tancat a les fosques dins una habitació durant 3 dies i 3 nits sense menjar ni beure. No hi veia. No entenia què li havia passat. Sentia una profunda alegria i al mateix temps estava desorientar. A Damasc hi vivia un seguidor del camí de nom Ananies que va tenir la visió de que havia d'anar a curar a Saül, el seu perseguidor.
- Germà Saül, jo som Ananies i he estat enviat per Jesús per curar-te.
Li va posar les mans als ulls. Dels ulls de Saül van caure com unes escates de peix. Van dinar junts, van xerrar sobre la fe i al cap d'uns dies va recuperar la vista.
Allà mateix Ananies el va batejar com a membre dels seguidors del camí.
Saül va ser transformat. De llavors ençà el van anomenar Pau que significa petit, poc.
Va sortir d'allà directament cap a la sinagoga per contar-lis als jueus allò que li havia passat. Aquests es van enfadar, no el van creure i el volien matar, però els seguidors del camí el van amagar a una casa i així no el van poder atrapar. Una nit, van anar cap a la murada. La van escalar. Saule va pujar a la canasta i ells li van ajudar amb cordes a fer-lo passar fins la part exterior de la murada perquè pogués escapar de Damasc.
I ara què faig? Què va ser aquella llum tan intensa? Per què sentia aquella felicitat? Jo no havia vingut a perseguir cristians? Va anar cap al desert d'Aràbia. Es va asseure tot sol al desert. El va contemplar. Va escoltar el silenci. Així Déu es va apropar tant a Pau i Pau a Déu que Pau va sebre què volia Déu que fes. Viatjaria per tota la terra per dir a tothom que podien ser més feliços, que no hi havia esclaus ni lliures, que tots som germans.
Després d'això va caminar, va atravessar mars i camins. Va anar a diferents llocs, i parlava amb tant de foc que per tot allà on passava es creaven noves comunitats. No parlava en el seu nom, sinó que deixava que Déu parlés a través d'ell.
Anys 45-49. Va fer el primer viatge (marcat de blau)
Anys 50-52. Segon viatge (marcat de vermell)
Anys 54-58. Tercer viatge (verd)
60-61. Quart viatge
63-64. Cinquè Viatge? Roma-Hispània-Roma. Alguns investigadors diuen que va anar a Espanya (Tarraco) i tal vegada passar per Sanitja (Menorca).
Va escriure cartes per ells, per
Tessalonissencs
Colossencs
Corintis
Gàlates
Romans
Efesis
Filipencs,
Va dir que un dia aniria a Roma i fins el punt més llunyà, Tarraco (Espanya). Lavors no sabien que Amèrica existia.
Després va retornar a Jerusalem. Es va trobar amb els deixebles Pere i Jaume i altres líders dels cristians, i van acordar que havien de continuar ensenyant als no-jueus (gentils) igual que als jueus. Això és el que va fer Pau.
Va anar al temple a Jerusalem. Allà els jueus van començar a ventar-lo i donar-li cosses per matar-lo, fins que els soldats romans els van fer fugir amb els seus escuts i curtes espases. Llavors van tancar Pau dins la Fortalesa Antonia, allà on va estar tancat Jesús abans de matar-lo. I li pigaven perquè els digués per què la gent el volia matar. Llavors Pau va dir:
- Jo som un ciutadà romà. Tenc dret a un judici amb un advocat.
Així va ser com els soldats romans van posar Pau dins un vaixell a Cesarea en direcció a Roma. El vaixell va naufragar però no sabem com, ell va arribar a Roma.
A Roma estava sota arrest domiciliari. Tancat dins una casa. Allà els seus amics seguidors del camí hi podien anar i li duien menjar, mentres esperaven que arribés el dia del judici.
El 64 va morir decapitat després de ser jutjat.
Però avui Pau continua encara viatjant i escrivint cartes
Quina part d'aquesta història us ha agradat més?
- Quan Pau és al desert i escolta Déu.
- Quan va fer els viatges i quan predicava amb tant de foc.
Us ha fet passar pena?
- No (tothom).
Algú mai t'ha parlat sobre Jesús amb foc?
- Sí (uns pocs).
Teniu dubtes?
En aquest moment ha entrat en Joan Febrer i li han demanat com pagava els seus viatges. En Joan ens ha explicat que llavors eren molt més barats i que ademés sant Pau sempre va fer feina (cosia i venia tendes) per poder-se mantenir. I deia: Qui no vol fer feina que no mengi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada