Meditació. Els primers cristians

Avui ha vingut en Nito Marțí. 

Allà on dos o més es reunteixen en nom meu, hi som present, 

va dir Jesús. 

Ens ha guiat una meditació. Ulls tancats, esquena recta, respirau a poc a poc. L'aire, invisible com Déu, ens rodeja i ens habita. Hi és encara que no el notem. Hi és quan feim altres coses i no hi pensam.  I a mesura que el cor s'aquietava ha començat a cantar: 

Tu que ens estimes, 

Font de la vida. 

Ens hem sumat al cant. Tothom cantava suau i fluixet. Hem acabat amb una pregària Per cadascú dels presents. 

Senyor que ets aquí, protegeix tal perquè sigui feliç. Preserva la bondat en tal, dona calma a tal, que no pateixi, que es prengui a sí mateixa amb humor, que pugui perdonar, etc....

Després hem obert es llum

Avui hi érem tots!! Bel, Nayara, Helena, Sheyla, Mariona, Paula i Ilán. 

Cadascú ha dit el que més recordava de la setmana passada (Sant Pau, que va venir en Miquel Maria). Hem recordat que quan Jesús va morir els seus seguidors estaven desconcertats, tenien por i s'amagaven... per què ha mort si era Déu?. Llavors  vàries eegades se'ls va aparèixer Jesús i els va dir: 

- De què teniu por? És que no teniu fe?

Així es van formar les primeres comunitats. 

Va ser l'època que Sant Pau els perseguia. 

Els primers cristians (Fets 2, 42-47)

Seguidament, en Nito ha explicat que els primers cristians es trobaven per demanar als apòstols que els expliquessin coses de Jesús.  Ens ha dit que un dels relats preferits que sempre recordaven era el del bon samarità. Qualcú el coneix?

Na Sheyla el coneixia. L'ha explicat:  

Un home estava ferit a la vorera d'un camí. Hi va passar un sacerdot, però va pensar, ara afris, i va passar de llarg. Llavors un levita (que vindria a ser com un diaca) i va passar de llarg. Finalment va passar un samarità, que venia a ser com un que no era molt complidor de la Llei, i aquest él va dur a un hostal i se'n va ocupar. 

En Nito ha dit que  a Jesús el van matar els qui tenien el poder religiós perquè els desafiava amb paràboles com aquesta. Els deia que no estava bé  que possessin la llei per damunt del bé de les persones, per exemple que estigués prohibit curar en dissabte. LLavors ell curava en dissabte. Cridava un lleprós i el curava. 

Què és un lleprós?  han demanat. Un lleprós era una persona que tenia una malaltia contagiosa a la pell  i els obligaven a viure fora de les ciutats. Pensaven que eren lleprosos perquè Déu els havia castigar per haver fet alguna cosa malament. Eren impurs. Si volies ser bo segons la llei no els podies tocar.  Jesús els tocava, i els curava.   

Llavors ha dit que els primers cristians procuraven que entre ells no hi hagués rics i pobres, sinó que viven en fraternitat, que vol dir com a germans.  I per açò venien les propietats i els béns per distribuir els doblers de la venda segons les necesitas de cadascú.  

Partien el pa

Els primers cristians es reunien a ses cases, perquè encara no hi havia esglésies, i partien es pa com en es darrer sopar, seguint la recomanació de Jesús "feis açò en memòria meva".

Eren perseguits

Com que es primers cristians eren seguidors d'aquell Jesús que es dirigents des jueus li tenien tanta mania (perquè per ell era més important el bé de sa persona que el compliment de la llei), eren perseguits i molts d'ells martiritzats, com sant Esteve.

Capellans casats

Per acabar ens ha explicat que entre els primers cristians els capellans estaven casats. No va ser fins l'any 1000 que l'església va dir que no es podien casar. 

------------------------------------------------------------------

Un testimoni de València

Quan hem acabat, els que han volgut han quedat a escoltar na Maria Febrer que acaba d'arribar de València de fer de voluntària.

Na Tònia Ramon l'ha presentada demanant: què és la bona nova? És la bona notícia de la solidaritat quan enmig d'una desgràcia ens ajudam. Na Núria havia fet un power point preciós. Ella ha explicat el que han fet a València. Els fillets han fet moltes, moltes preguntes. 

Quina impressió t'ha fet? Era com ho imaginaves?

És com si hi hagués passat una guerra sense bombes.

 

Què ha estat el més difícil?

 Veure els avis, la gent major, que ho han perdut tot i que estan tot sols.