Sant Pau i els primers cristians de Menorca

 Avui ha vingut en Miquel Maria a explicar-nos la història dels primers cristians de Menorca. Hi havia na Nayara, na Bel, na Paula, n'Helena, na Mariona i n'Ilan. I al final ha arribat na Sheyla. 

Primer cadascú s'ha presentat. N'Ilan ha demanat com va ser el xoc cultural entre els primers cristians i els menorquins que habitaven la Menorca romana. Llavors en Miquel Maria ha tret el  portàtil i amb el Google Maps ens ha duit fins Israel, el país de Jesús,  un país tan petit que de Jerusalem a Galilea no té més de 100km, i que ara està en guerra (hem vist la franja de Gaza on han mort 40.000 persones en un any). I des de Jerusalem ens fa imaginar que som l'any 60, que fa 30 anys que Jesús ha mort i Sant Pau decideix viatjar per tota la mediterrània per transmetre com ha canviat la seva vida per Jesús, fins arribar -suposadament- a la que llavors era l'altra punta del món conegut, Hispània (Tarraco). 

Imatge aportada per Miquel Àngel Maria Ballester

Així que amb el google maps ens hem situat al centre de Tarragona i caminant pels carrers hem arribat fins una estatua de sant Pau, amb la que els tarragonins volen defensar que realment els va visitar, encara que avui no hi ha evidències segures. Però la possibilitat hi és. 

Foto estàtua sant Pau a Tarragona. Miquel Maria. 

Després d'això ens ha explicat que segons diversos historiadors (Josep Amengual és el principal) si sant Pau va anar a Tarragona, i si ho va fer en s'estiu, el més probable és que passés per Menorca. I si va passar per Menorca, el port més probable on es va aturar va ser Sanissera (Sanitja, devora Cavalleria), on resulta que hi han trobat múltiples basíliques cristianes que daten dels segles VI i VII. Ara bé açò no vol dir que no n'hi rogués haver alguna abans.  

En vermell, el viatge si hagués estat l'hivern. En blau, si hagués estat l'estiu . Miquel Maria. 

Com que en Miquel Maria ha visitat  Sanitja ens ha explicat que allà s'hi acaben de descobrir amb quina delicadesa enterraven els fillets en àmfores. Això ha generat dibuixos i preguntes. Per què morien els fiets? N'Ilan ha explicat que de cada 10 fiets que naixien 5 morien, de totes les edats. 

Llavors ens ha explicat la història de Șanț Esteve, de com el van lapidar, i de com un seguidor de Crist va arribar a Menorca amb una relíquia de Sant Esteve el 417.

Na Bel ha demanat per què Sant Pau va voler viatjar tan enfora.

 I en Miquel Maria ha explicat com era la seva vida abans de convertir-se. Sant Pau va ser un dels que va presenciar la lapidació de Sant Esteve. Resulta fàcil imaginar-lo cridant: - Agafa una pedra més grossa!!!!. Un dia, amava cap a Damasc segurament en cavall i de cop, sense esperar-s'ho,  va veure la llum... va sentir la veu de Jesús que li deia: 

- Saule, Saule, per què em persegueixes? 

Després d'aquella conversió va fer una temporada aturdit (3 dies segons els fets dels apòstols...el nombre 3 és simbòlic). Va anar a una casa de cristians que el van acollir mig d'amagat. No hi podia veure. Estava confús. Què m'ha passat? Com pot ser que hagi canviat tant de cop?. Així que un cristià de nom Ananies va tenir una visió. Va veure que Déu li demanava  curar i conversar amb Pau. Ell no ho va entendre perquè Pau era molt temut pels cristians però va pensar que si Déu li demanava ho havia de fer. I hi va anar. Li va imposar les mans. Saule hi va veure. Va passar de ser Saule a ser Pau. El canvi va ser tan fort que va decidir canviar-se el nom. 

Sant Pau va passar de perseguir cristians fins a la mort,  a ser un defensor de la fe cristiana. Per tot allà on passava electritzava la gent.  Per on passava Pau es creaven comunitats crisitanes. I així va ser com va començar el cristianisme.  A Pau el van matar decapitant-lo perquè era ciutadà romà. En canvi, a Sant Pere el van crucificar amb el cap per avall. 

Per què impactava tant?

Us heu d'imaginar que durant l'imperi romà hi havia grans diferències entre les persones. Hi havia els ciutadans romans (només homes) que tenien tots els dres, llavors els esclaus i les dones, que no tenien cap dret i que eren considerats com una possessió. Un ciutadà romà podia dir: 

- Tenc una casa, dos abrics, quatre cabres, dos esclaus i una dona. 

En aquest context sant Pau predicava que segons Jesús no hi havia diferencia entre un esclau i un ciutadà, entre jueus i romans, entre un home i una dona. Això per aquella època era molt sorprenent. Tant com ho és avui quan deim que tots els homos som germans, i els immigrants han de tenir els mateixos drets que noltros i no s'ha de discriminar ningú per motius de sexe (dues dones que es casen, per exemple), de raça, de classe social, de procedència, de religió. 

Cadascú va dir què li havia impactat més. 

Na Nayara, na Paula, n'Helena i na Mariona van dir la història de les comunitats de Sanitja I com enterraven els fiets petits. 

Na Bel va dir la conversió de sant Pau i la vida  que va fer després. 

N'Ilán va dir la connexió entre la història de sant Pau i la història de Menorca, especialment Sanitja. 

Una proposta den Miquel Maria

Pel Juny anirem d'excursió a veure una excavació arqueològica  a Fornells, on s'hi troba una basílica cristiana. No vam tenir temps de rallar del bisbe Sever. Serà per un altre dia. 

Per als pares i mares

Si us interessa la història de sant Pau, aquesta novel·la sobre la seva vida és boníssima. Enganxa. El Reino. Emmanuelle Carrere. Anagrama. 

També és molt interessant (i curtet) aquest del poeta mallorquí Pere Antoni Pons. Caure del cavall. Compara Sant Pau amb altres personatges històrics que han fet canvis radicals (Ramon Llull, Fouché, Arthur Koestler). Aprens i te fa pensar.