Hem començat el 2n trimestre amb una pregària contemplativa. Ens han acompanyat un pare i una mare, en Joan Febrer i en Nito Martí. Gràcies a tots per venir. Hem anat a la capella. S'ha creat un ambient de quietut, germanor i pau. Amb els llums apagats a l'estil de Taizé. Resulta sorprenent que quan no hi ha quasi paraules, sinó només silenci, es crea un vincle invisible entre els participants. No he pensat a fer fotos. Només al final, quan només hi quedaven dues fietes.
Déu és veu infinita al fons del meu cor
Veniu a mi, tots els qui esteis cansats i afeigugats i jo us faré reposar...
el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.
T'entreg els meus pensaments i tot allò que em distreu.
Esperit Sant, t'entreg aquest instant.
Déu, reuneix els meus pensaments en tu
En tu hi ha la llum. No m’oblides mai.
En tu hi ha l'auxili, oh Déu pacient.
No comprenc les teves sendes,
però tu saps molt bé allò que em convé.
T'entreg la por que només és a la meva ment, t'entreg la tristesa que crec que existeix
però només és a la meva ment,
t'entreg la inseguretat i la impotència que només són a la meva ment,
t'entreg l'odi als altres i a mi mateixa,
t'entreg la necessitat de controlar,
t'entreg el passar pena i la por a la mort.
T'entreg, Esperit Sant, tota la ment,
perquè hi treguis tot allò que no ve de Déu. Cada dia ho intent però la ment em distreu.
Te don permís perquè santifiquis la meva ment. Creure en la bona nova és entregar a Déu allò que ens pesa.
Tu ens estimes, font de la vida.
Som u amb Déu.
Perdon les persones. Em perdon a mi mateix per quan m'he cregut no mereixedor de Déu, per quan he tingut por de Déu o m'he adormit.
La llum de Crist habita a tots els cors.
Déu és llum i m’ompl el cor,
és llum i no tenc por
és llum, ell va amb mi.
Creis en la bona nova.
No esteim mai separats, encara que sembli que la distància ens separa, perquè Déu penetra tot l'espai.
El present és aquí igual que el futur.
On hem d'estar sinó units en Déu?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada