Testimoni de na Lina Caimaris.

 Avui ha estat un d'aquells dies per recordar. 

A les 17:30h ens hem trobat per jugar a Dixit i preparar ses libretes dels padrins. 

A les 18:30h ha vingut na Lina Caimaris.

Després d'una breu pregària, cadascú s'ha presentat i ha explicat una experiència d'un familiar mort. 

Llavors na Lina ha tret la foto de la seva família i ens ha explicat que un dia el seu fill major, en Pedro,  de 17 anys se'n va anar a escola i no va tornar més. Va tenir un accident.

En aquells difícils moments va notar com moltes persones del poble l'agombolaven, l'anaven a veure, xerraven amb ella i li donasen suport. També tenir fe en Déu la va ajudar. Ella tenia ganes de morir, de tirar sa tuvola, d'enfonsar-se, però una amiga li va dir: "t'has de fer forta per cuidar  na Maria i en Jordi, els altres fills". 

El meu fill va partir però mai morirà dins noltros. Mantenim viva la seva memòria. Cada any quan fa anys ens reunim. Per Nadal pensam en ell. Cada matí li don gràcies, tot el dia m'acompanya.  

Fa uns dies caminava per Cala Galdana i vaig veure els seus amics, ja amb dona i fills i vaig pensar: mira-te'ls Pedro!.

Van crear una Asociació per donar suport a persones que passen dol i fan torsades a Lleida que són 400 persones. 

Avui na Lina ens ha donat el seu cor. Ha compartit el més valuós de la vida. Tot el que ha patit i el que ha après. Ho ha explicat amb tant de sentiment que tots hem acabat plorant. 

Ens ha donut tant que llavors, de manera natural cadascú ha  compartit experiències semblants. 

Una que viu enfora de son pare, una que se li va morir l'avi, la por de que ma mare o s'àvia un dia mori. S'ha obert un espai curatiu,  terapèutic on s'han dit coses que no es comenten sovint. Jesús va dir: Feliços els qui ploren. 

El nostre grup està format per joves que no ho han tingut fàcil en la vida. Poder compartir ens fa més forts i ens uneix. 

Deixar-ho amagat davall l'estora provoca traumes. 

Al final hem donat gràcies a Déu per na Lina, per tenir-nos uns als altres, per tenir la nostra família. Na Lina ens ha recomanat que anéssim a dir-lis a les persones que estimam que esteim agraïts per tot el que fan per noltros, que els abracem. Hem valorat que tot allò que hem patit ens ha fet més madurs i més capaços d'ajudar els altres.